El títol d'aquest escrit ja es prou significatiu, i defineix el sentit general d'una comunitat educativa què, entre vaivens i huracans polítics i socials, hem de fer front a unes demandes cada vegada més exigents. Cal plantejar-se molt seriosament el que suposa pel sistema educatiu el nou model neoliberalista que s'està imposant al món, el "modus vivendi" que implica, i les alternatives existents, per a saber què volem i què podem fer.
Hem d'aprendre a conviure amb aquesta situació de "canvi-crisi constant" i amb la complexitat existent. El que està clar és que cal definir-se i intentar establir els criteris comuns que volem desenvolupar, que han de ser flexibles i oberts.
La situació en que es troba l'Administració, no està ajudant molt, i tampoc, la situació en que es troben moltes famílies. El sentiment general és que tots plegats, tenim un problema... i que no és dels petits!. Però la realitat és que en el nostre dia a dia, al final, sempre anem a parar al mateix espai: l'aula, i la relació i la dinàmica que té el professor/a amb els alumnes.
Deixant de banda el marc en que és situem, no podem perdre mai de vista que estem treballant amb persones, i això és el que ens ha de donar forces per seguir endavant. El que fem ara serà el fruit d'una societat futura, i valors i capacitats com la recerca d'informació, l'esperit crític, l'adaptació al canvi, l'esforç i la perseverança s'han de veure reflectits en la nostra quotidianitat.
Penso que, donades les circumstàncies, hem de treballar des del nostre entorn més immediat. I per tant, ens toca a nosaltres realitzar una profunda reflexió sobre el que està passant, i valorar com podem actuar. Cal passar del desconcert a la reflexió, a la valoració, per a poder actuar amb prudència i amb determinació.
