Ja fa uns dies que van acabar els Jocs Olímpics de Pequín, i potser és hora de fer algunes valoracions.
Aquests Jocs han estat la màxima representació de l'esport espectacle, i una vegada més les TV i els mitjans de comunicació han estat les grans protagonistes de l'esdeveniment. Les primeres posicions del medaller han estat assolides per les grans potències mundials, com sempre. I potser, s'ha manifestat la política més que mai...
A nivell esportiu hem pogut veure una lluita molt interessant entre diferents models esportius. Per una banda, un model esportiu fonamentat en la selecció de talents, l'aportació governamental de molt diners i recursos, i el treball a curt-mig plaç, amb un objectiu final de demostrar a la resta del món l'estatus de superpotència (Estats Units, Rússia, Xina).
Per altra banda, uns models esportius fonamentats en la planificació d'objectius, el treball amb les escoles de base esportiva i la cerca d'obtenció de resultats a llarg plaç (França, Alemanya...), sense descuidar l’esport com a hàbit potenciador de la salut. També hi han models esportius que es fonamenten en la sort de sumar-se en una persona una sèrie de factors que li permeten accedir amb garanties a uns Jocs Olímpics... però d'aquests millor no en parlem.
El paper d'Espanya ha estat bo en general, i penso que el nivell exhibit sobretot en esports col·lectius ha estat sensacional. En altres disciplines hi ha hagut molts esportistes que han estat entre els cinc millors, i això potser no es veu a la TV, però és important saber-ho valorar. Això sí, crec que cal fer una reflexió sobre la política esportiva que segueixen les federacions d'atletisme i natació.
L'altra dia parlant amb un company coincidíem que si l'esport espanyol vol millorar, el mirall a seguir és el de França. La realitat és que el nivell dels esportistes francòfons ha estat excepcional, i com sempre no és una casualitat. Ja fa molt anys que estan treballen molt i molt bé en política esportiva. Els plans directors són molt clars i amb els objectius molt ben definits, i els recursos es donen amb coherència organitzativa. Si a tot això afegim un treball fantàstic a nivell d'escoles esportives, ja tenim el resultat. Per a mi un dels països triomfadors d'aquestes Olimpíades, ha estat una vegada més França... i és el producte de molts anys de molt bon treball.
Per altra banda la Xina ha demostrat al món el seu poder. Si recordeu, em preguntava fa uns dies com afectarien aquests Jocs Olímpics al gran gegant asiàtic, i la resposta ha estat contundent: han volgut demostrar al món el rendiment que poden extreure dels seus recursos, que són molts. Ara bé, ja veurem si aquests resultats es mantenen al llarg del temps o han estat només un motiu de reivindicació política. El temps ens ho dirà.
Fins aviat.
